dimarts, 8 de maig del 2012

Valoració final


Em disposo, per a la última entrada, fer una autoavaluació. 
D'aquesta bloc, i conseqüentment de l'assignatura, en faig una valoració força positiva. M'ha ajudat sobretot a crear-me una opinió més sòlida sobre què en penso de les TIC-TAC i sobre quins avantatges i desavantatges plantegen. Aquesta opinió l'he pogut anar creant (i la seguiré creant, de fet) a base de buscar criteris per avaluar programes multimèdia educatius i també analitzant usos de les tecnologies a l'aula. En aquest punt, el treball en grup sobre la pràctica de les tecnologies a l'Escola Joan Rebull, crec que m'ha ajudat a veure-ho d'una manera molt més pròxima, perquè eren uns temes que no me'ls sentia a prop o que m'era difícil fer-me'n la idea del què és dia a dia tenir la possibilitat d'utilitzar les TIC-TAC. 
Realitzant aquest bloc he pogut donar resposta a preguntes que em feia sobre si realment les TIC-TAC ajuden a l'aula. Ho he pogut respondre amb criteris ja formulats que he trobat interessants com el decàleg de les bones pràctiques.
Evidentment, tots aquests nous coneixements sobre l'ús innovador de les TIC, el llenguatge audiovisual, la web 2.0, els multimèdies educatius... repercutiran de manera directa en la meva tasca com a mestra. Em serviran per tenir més eines a l'hora de treballar, i per ser conscient dels usos que en faci, si són adequats o innecessaris, etc.

Tots aquests aspectes els he pogut aprendre sobretot a l'hora d'escriure aquest bloc i haver de buscar informació externa, en articles proposats a classe o en d'altres espais d'internet. El treball en grup, com ja he dit, ha estat molt útil tant per veure la realitat de la que estàvem parlant des de ben a prop, com també per compartir idees amb els membres del grup i familiaritzar-me més amb programes com l'audicity o el movimaker per poder fer-ne el muntatge audiovisual. Així doncs, hem pogut treballar més d'una habilitat a l'hora.

Potser he trobat a faltar que a la classe tractéssim més eines i recursos que tenim a l'abast per poder treballar amb els infants i els joves i també crec que hauria estat interessant generar debats a classe sobre què en pensem de les TIC-TAC, veure diferents punts de vista, clarificar-los... Personalment m'ha faltat portar el bloc més al dia ja que en algunes setmanes se m’acumulava la feina i reconec que m'hauria pogut organitzar millor; tot i així estic satisfeta de com he pogut anar creant el bloc, ja que és el primer que faig.

El més important crec que ara sóc més conscient de que la formació permanent en el món de les TIC-TAC és imprescindible i que com a mestra, no puc deixar mai de buscar nous recursos, noves aplicacions, noves metodologies perquè els infants que tindré com a alumnes tots seran natius digitals i les distàncies entre ells i jo, intentaré que siguin les mínimes possibles. Tot avança i canvia molt ràpid, l'educació també ho ha de fer adaptant-se als nous contextos. I el context de les noves tecnologies aporta un gran ventall de possibilitats que, acompanyades d'un bon ús, t'aporten maneres de treballar molt interessants lligades a l'eficàcia, la interacció, el treball cooperatiu i la motivació.  


dimecres, 25 d’abril del 2012

L'ús de les tecnologies a l'escola Joan Rebull

Amb el meu grup (Cristina, David, Carla i jo) hem realitzat el treball sobre l'ús de les tecnologies en un centre educatiu, a l'escola Joan Rebull de Reus (Baix Camp). 
La wiki amb tota la informació del treball la trobareu a la dreta del bloc.
Aquest n'és el vídeo que vam grabar després de fer les entrevistes i vistes al centre: 


Del treball que es fa en aquesta escola amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en fem una valoració positiva. Tot i que no deixen de banda els llibres en paper i les metologies "de sempre", estan satisfets perquè poden combinar-ho amb les tecnologies (portàtils, aules d'informàtica, pissarres digitals, blocs...). Els professors però, ens comentaven que necessiten més formació en l'àmbit de les TIC i les TAC ja que ells no són natius digitals com els seus alumnes. No obstant, com hem pogut veure amb els blocs que creen per les diverses assignatures, la utilització de les pissarres digitals i els portàtils creiem que no els suposa una barrera ja que incentiven la interacció, l'exercitació, l'experimentació, la participació i el treball en grup.
I del treball en general en faig una valoració
 molt bona ja que ha estat la manera d'aproximar-nos i prendre contacte amb l'entorn que estem estudiant
 (les TIC i les TAC a l'aula), i veure d'aprop com s'estant duent a terme totes aquestes pràctiques que alguns temen i d'altres admiren. També ens ha permès veure que malgrat les ganes i les intencions dels mestres, sovint es necessiten molts més recursos per aplicar projectes de qualiat en l'àmbit de la innovació tecnològica en l'educació. I al revés, algunes vegades veiem casos en que hi han les infraestructures però el que falla és la iniciativa i el "savoir faire" dels mestres. 

Un bon treball per poder reflexionar sobre l'ús de les tecnologies a l'aula actualment.


dimarts, 17 d’abril del 2012

ANÀLISI D'UN PROGRAMA EDUCATIU

PROGRAMES EDUCATIUS

En aquesta entrada començaré explicant què és un programa educatiu, seguiré amb l'avaluació d'un programa. 

Entenem per programa educatiu qualsevol programa que s’utilitza en un context educatiu o aquell concebut expressament pel món educatiu.
Hi ha diferents tipus de programes:

- Exercicis d’exercitació: normalment es plantegen preguntes i es respon, et corregeix i simplement serveix per praticar. Els exercicis del programa "Clic" solen ser d'aquest tipus. Normalment són programes tancat, que no porten a fer reflexionar, etc. Però si es busca practicar vocabulari, memoritzar certs conceptes pot ser un recurs útil i interessant.

- Programes tutorials: són els programes que a més de plantejar exercicis abans t’expliquen la regles, la teoria.  Primer la informació i després es qüestiona la comprensió d'aquesta.  

- Tutorials experts: proporcionen tota la informació sobre un camp determinat, es diu que és quasi com tenir un professor al davant, sempre ajuda i orienta a l’usuari perquè rectifiqui un error.

- Base de dades: té una sèrie d’informació a la qual es va accedint. I en el cas dels multimèdies (com els contes) tens diferents maneres de recórrer a les informacions (clicant a punts concrets, etc).

- Simuladors: simulen el comportament de diversos fenòmens. (són freqüents en el camp de la física, química…). Hi ha una interacció entre usuari-programa.

- Programa constructor o "intramundos": hi ha regles determinades per crear algun aspecte en concret i es desenvolupa el pensament.
  
A l'espai web edu365, hi ha un espai que es diu crea, imagina i juga (http://www.edu365.cat/crea/), on la interacció amb els usuaris és molt més activa, aquesta és a diferència amb els altres en tant que potser no s’aprenen continguts concrets, però hi ha un desenvolupament mental interessant (buscar hipòtesis, mecanismes, estratègies…).

El que sí que cal dir, és que s'utilitzi el programa que s'utilitzi SEMPRE: 

CAL QUE HI HAGI EL MESTRE/MESTRA CONTROLANT, AMB BONA PREPARACIÓ PRÈVIA I HAVENT FET UNA BONA PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS, UNA GUIA QUE SEGUEIXI UNS OBJECTIUS CLARS, PERQUÈ D'AQUESTA MANERA TOTS ELS COMPLEMENTS INFORMÀTICS TINGUIN SENTIT I SIGUIN ÚTILS.


ANÀLISI D'UN PROGRAMA EDUCATIU

(L'avaluació l'he realitzada en parella, amb la Cristina Miró del mateix grup classe)


  1.  Nom: Fem feinetes
  2. Autors: Enric López, Maria Borrell i Imma Palahí.
  3. Objectius que persegueix: desenvolupar la capacitat de reflexió, d'escriptura, d'audició del lèxic català.
    Exercitar el desenvolupament mental necessari per les estratègies d'escriure i llegir.
  4. Continguts: llengua catalana (escriptura, lectura i escolta)
  5. Destinataris: alumnes de 3 a 6 anys.
  6. Tipus d'aplicació:  aplicació Clic. Exercici d'exercitació: es plantegen preguntes i l'alumne les ha de contestar. Es basa en anar practicant sense cap teoria prèvia. La seva estructura és lineal i la seqüència amb la qual es presenten les activitats és única o aleatòria.
  7. Usos educatius possibles: el coneixement es construeix a partir de la interacció de l'alumne. És avaluat instantàniament en els exercicis tot i que en alguns apartats com el 3r nivell de llegir escriure, quan no saps la resposta, no dóna la possibilitat de saber quina és. Per tant els alumnes que no ho saben es poden encallar en aquest punt.
  8. Breu descripció de les activitats que proposa: la Íria ens presenta els seus amics. Són a classe fen treballs. A la classe hi ha 6 nens. Cada personatge presenta un projecte d'activitats, cadascun té 3 nivells de dificultat, també es poden fer correlatius. Cada projecte té 12 activitats.
    Les activitats amb els nens són: Escolta amb el Nil, Atrapa sons amb el Jordi, Observa amb l'Aram, pensa amb la Mireia, llegeix i escriu amb el Marc i juga amb la Laia.
  9. Interacció cognitiva o tasques d'aprenentatge predominants: l'aprenentatge que promou és totalment pràctic, requereix tenir uns coneixements previs assimilats. Permet clarificar a l'alumne els seus coneixements. Ara bé, hem trobat una mancança i és que aquesta activitat no necessàriament provoca que el nen tingui una aplicació activa ja que pot estar simplement provant, no hi ha una interacció personalitzada.
  10. Tipus d'ensenyament al qual s'apropa: tal i com hem anat comentat l'ensenyament es basa en conceptes que l'lalumne ja sap. No ensenya directament sinó que l'alumne aprén a través de fer les activitats, a través de l'assaig-error. Així doncs s'apropa a un ensenyament per descobriment.
  11. Valors que potencia o desenvolupa: el programa desenvolupa valors com la comprensió, paciència, progrés, aprenentatge, 
  12. Facilitat d'ús i versatilitat: és molt fàcil d'utilitzar, el disseny està pensat pels nens que realitzaran les activitats, per tant no presenta cap dificultat a l'hora d'usar-lo. Tot i que hi ha el problema que no et corregeix, per tant els nens poden quedar-se bloquejats en veure que no poden avançar perquè no saben la resposta.
  13. Pot ser considerat multimedia? En cas afirmatiu què aporten les imatges/vídeos a l'aprenentatge? Per què?: Sí que se'l pot considerar un multimedia perquè usa simultàniament animacions, imatges, sons i textos on l'alumne interactua amb els recursos per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Les imatges aporten sentit a les activitats ja que moltes es realitzen a través de la visualització de dibuixos.
  14. Qualitat dels continguts (si n'hi ha): la qualitat dels continguts és bona perquè permet que es facin activitats relacionades amb coses que s'ensenyen a classe. És a dir, permet que el coneixement ensenyat quedi fixat a través de la realització d'unes activitats.
  15. Característiques de la navegació (moviment a l'interior del programa): la navegació és força clara. Les activitats estan pensades per nens de 3 a 6 anys, per tant hi ha diversos nivells, en concret 3. És important destacar que hi ha un quadre que diu Jclic i en clicar-hi es poden saber els resultats de les activitats de l'alumne: el nombre d'errors, el temps amb el qual les ha fet...
  16. Quines altres estratègies cognitives i d'aprenentatge fomenta?:  Fomenta estratègies de reflexió metacongnitiva, va més enllà de la simple memorització de conceptes, sinó que promou l'apenentatge per descobriment, implica també estratègies d'atenció i aplicació directa a través de preguntes i respostes visuals, a través de sons, de relacionar diferents sentits (oïdia i vista)... I també fomenta estrategies heurístiques, de pensament divergent perquè no tracten només una matèria sinó que se'n tracten vàries en una mateixa activitat. 
  17. Assenyala qualsevol característica que des del seu punt de vista mereixi ser mencionada:  Un aspecte que destaquem positivament és el fet que utilitza un "currículum en espiral" ja que es pot anar avançant de nivell fet que permet als alumnes adaptar-se als continguts més adients. No només per diefernts cursos, sinó també per diferents nivells de desenvolupament i d'aprenentatge dels alumnes, és una manera inclusiva d'abordar les activitats.
  18. Avantatges que comporta respecte els altres mitjans:  Els exercicis que es demanen ofereixen diferents estímuls: sonors, visuals (escrit i imatges), que permet que els aprenentatges siguin més significatius i no simplement memorístics o de lectura i escriptura. Així doncs, a diferència d'altres mitjans, l'alumne a traés d'estímuls i l'experimentació compren millor els continguts.
  19. Possibles problemes que representa el seu ús:  Com ja hem comentat, trobem que aquesta activitat no necessàriament provoca que el nen tingui una aplicació activa ja que pot estar simplement provant, no hi ha una interacció personalitzada.
  20. Per què la recomanaria? Per què no?  Perquè crec que és un bon mitjà per atraure els alumnes i a partir d'aquí poder repassar continguts d'una manera més amena, veure si han quedat dubtes, treballar la llengua catalana i tota la resta de continguts que hi són implícits. 
  21. Quina visió de l'educació creus que potencia? Per què?  Crec que encaixa amb la visió constructivita de Piaget, ja que promou una construcció del propi coneixement a través de la interacció amb el medi, els alumnes amb aquest programa poden aprendre millor perqupe estan envoltats de tasques i temes que cultiven la seva atenció. I en aquest punt, el professor n'és un mediador i ha de promoure la curiositat, la investigació i fer que els nens i nens experimentin amb els continguts.


Font d'informació: article "MULTIMEDIA EDUCATIVO: CLASIFICACIÓN, FUNCIONES, VENTAJAS, DISEÑO DE ACTIVIDADES" © Dr. Pere Marquès Graells, 1999 (última revisión: 3/08/10)



dimarts, 14 de febrer del 2012

Produir llenguatge audiovisual a través del Movimaker

Avui en dia el llenguatge audiovisual és molt present en tots els mitjans de comunicació i en l'espai d'internet en general. Actualment doncs, ens costa imaginar el fet de donar informació sense imatge i so, ja que és l'audiovisual, és un mitjà molt potent que permet que el missatge arribi de manera molt més clara i directa.
Uns dels audiovisuals més extesos és el foto-reportatge o el muntatge audiovisual. Un exemple de muntatge audiovisual és el que es pot crear fàcilment i accessible per a tothom amb el programa Moviemaker. A classe vam estar veient el seu funcionament bàsic. En aquest vídeo podem veure com funciona d'una manera amena i senzilla:

Jo m'he atrevit a realitzar un petit muntatge, és el que es pot veure a la part inferior.

Es tracta de l'enregistrament d'una escapada de cap de setmana a ritme de la cançó "Hope of deliverence" de Paul McCartney. Primer vaig fer un guió mentalment sobre quina era l'essència que volia transmetre: frescor, moviment, ritme, color, i en definitiva que captés aquesta petita escapada en cotxe. Vaig escollir la cançó que m'inspirava les imatges i en funció de la música vaig anar col·locant els talls de vídeo que em semblaven més adients. Sobretot he captat plans detall que són els que més m'agraden perquè d'aquesta manera podia tranmetre els petits fragments que com a observadora creien que marcaven el moment, i que molts d'ells encaixaven amb els tempos de la música. Perquè, com ja he dit, volia sobretot sincronitzar moviment i música, detalls visuals i detalls sonors. He començat amb un silenci, en què només se sentien de fons les veus de les persones de dins el cotxe, per crear ambient de curiositat i introduir de manera més potent la música amb el canvi d'imatge, i així crear més impacte. 
És una producció molt breu i senzilla però m'ha servit per poder fer tot el procés de realització, edició i finalment penjar-lo al youtube. 


dimecres, 8 de febrer del 2012

El llenguatge audiovisual


Primer de tot cal dir que el concepte audiovisual “... s'utilitza per referir-se a mitjans o obres que s'expressen mitjançant l'interacció d'imatges visuals i sonores"  (Ferrès)
Tal i com el nom indica, els components bàsics que hi trobem en són dos: els visuals (figuratius, simbòlics o abstractes) i els auditius (música, efectes de so, silenci).

Components que hem d'utilitzar per produir un missatge audiovisual

Primer hem de tenir en compte la composició, tant si es tracta simplement d'imatges com si es tracta de vídeo, o, ambdues opcions. En el primer enquadrament es tracta de buscar el que es vol enfocar, la imatge cal que estigui centrada perquè l'atenció es focalitzi en el que vull mostrar. Els components sintàctics són:
- composició
- plans 
- moviments de càmera
- angles
- continuïtat
- ritme
- color 

Primer em centraré en l'anàlisi dels plans, ja que són la unitat bàsica i em sembla un exercici interessant. Perquè darrera de molt bones imatges, anuncis o vídeos hi ha tota una tasca complexa i important de trobar els millors plans per comunicar allò que vols.
Hi ha diferents tipus de plans com podem veure il·lustrat en les imatges:



I en aquesta web, també s'entèn molt bé les variants de plans que podem triar a l'hora d'enquadrar una imatge (es clica a sobre el títol del pla i s'observa quina part de la imatge se'ns mostra) http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/imatge2.htm


L'angulació, un altre dels components, fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser fotografiats o filmats. L'angle de visió és una variable que pot potenciar el valor expressiu de la presa. Convencionalment es fa aquesta classificació:
    Angulació normal. L'eix de la càmera és perpendicular al
 rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de
normalitat.

         •    Angulació en picat. És l'angle format per la càmera que 
          enregistra de dalt cap a baix. 
          S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.


    Angulació en contrapicat. És l'angle de la càmera que
 enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El 
subjecte queda engrandit.


        •    Angle inclinat. Correspon a un enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. És un angle poc emprat i expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat,...






Alguns dels recursos estilístics que es poden utilitzar són l'elipsis, l'hipèrbole, la comparació, la metàfora, la personificació, l'aliteració. I alguns altres components en un llenguatge audiovisual solen ser els talls en sec, el "fundido" en negre, l'obertura en negre, les cortines, l'encadenament, la congelació o el "barrido". 



dimarts, 10 de gener del 2012

Valoració de l'ús de les tecnologies a l'aula

En el món de les tecnologies a l'aula, sovint sentim a parlar de termes com la creativitat, la interacció, la innovació, la motivació... Però com valorem un ús de la tecnologia per veure que realment sigui una manera d'aprendre creativa, que aporta un plus a l’experiència i que es motivador?
En aquesta entrada primer esmentaré alguns dels criteris que podem seguir per fer-ne una valoració, a continuació parlaré sobre la meva pròpia experiència amb les TIC a l'escolarització, i finalment explicaré alguns exemples d'usos de les teconologies vistos a classe.

Hi ha varis criteris a l'hora de valorar l'ús de les tecnologies a l'aula, un tipus de valoració té en compte aquest factors:
                    Promoció de la comprensió i l' aprenentatge creatiu
(ni memorístic, ni basat en la repetició)
           Promoció de l’alfabetització informàtica
(competència cognitiva, utilitzar-la en funció dels objectius que s'estableixen, intel·ligentment)
           Promoció de la interacció social
(s’aprèn millor amb interacció del grup, aproximar-se a les experiències, compartir coneixements que cadascú aporta)
           Promoció de la relació  d'altres agents educatius/socials
(posar en vinculació els alumnes amb altres instàncies: una assosicació, un club…que ajudin i estiguin relacionades amb el que es vol aprendre)


Un dels altres criteris interessants de seguir és el següent, "Decálago de la buenas prácticas":http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula

Valoració de la meva experiència

En el meu cas crec que he aprofundit més el l'ús de les tecnologies a partir de la secundària. En la primària tenia una hora setmanal de l'assignatura d'informàtica on apreniem a utilitzar el programa word, feiem exercicis del clic i utilitzavem alguns altres recursos en línia, però que solien treballar únicament l'exercitació. Altres vegades passavem textos a word per posteriorment editar la revista de l'escola, aquest ús m'agradava especialment i crec que era una bona manera d'introduir-nos la utilització de la informàtica.
En el cas de la secundària, també m'he trobat en cursos en que només treballavem els programes word, excel, power point, i no anavem més enllà. El que crec que tenia sentit era que ens fessin realitzar les presentacions i treballs amb aquests programes perquè era llavors quan en feiem hi trobavem un sentit per utilitzar-los.  En algunes assignatures vaig trobar que ens en fein fer un ús molt adequat i profitós: per posar un exemple, a francès treballavem tota la classe amb una wiki on la professora ens anava penjant totes les activitats, exercicis per repassar, models d'examen, imatges... I els alumnes podiem participar-hi i comentar, també a través d'un bloc. En aquesta mateixa assigantura també  realitzavem, per grups, un programa de ràdio. Érem particeps i els principals responsables de tot el procés: des d'escriure el guió i pensar la temàtica fins a enregistrar-ne el so, editar-ho amb l'audacity... Al final ho vam enviar en un concurs i en resultat l'activitat va ser tot un èxit. vam poder treballar cooperativament diferents habilitats no només de francès i també aprendre a fer anar eines d'edició de so.
Pel que fa a pissarres digitals i el projecte dels portàtils en el meu institut encara no m'hi vaig trobar, simplement utilitzavem les aules d'informàtica quan s'esqueia i fèiem presentacions amb el projector. 

Exemples d’usos de la tecnologia vistos a classe:

A la classe vam veure alguns exemples, un d'ells (CEIP Josep Gras) utilitzaven alguns recursos interactius per comprendre millor la classe i després creaven entre tots un document comú que després era accessible per a tots, aquest vaig trobar que n'era un bon ús, però encara en vam analitzar un de més interessant. En una classe escrivien un guió a partir d'una obra de Becker, després s'enregistraven llegint l'obra i hi posaven diferents efectes. Un cop editat, ho penjaven al programa slideshare. Crec que aquesta manera de treballar permet el treball col·laboratiu, fer-lo extensible i que s’hi pugui interactuar, com també la utilització de varies eines molt útils d'enregistrament i edició. Permet també el treball de creació, facilita la comprensió, crea un pensament divergent, a diferència del que oferiria una educació més tradicional. És a dir, per una banda pots atraure més als alumnes treballant Becker, i per altra banda, emocionalment impliques molt més tots els alumnes, la interacció és oberta, es traballen múltiples habilitats (utilització d'eines informàtiques, literatura, música, competències socials...).En aquest cas, sí que podem parlar d'aquells termes que a vegades semblen buits de sentit (creativitat, la interacció, la innovació, la motivació, treball cooperatiu). D'aquesta última pràctica se'n pot veure més informació a: http://158.109.99.28/dim/aulatic/propueso.htm
  
Un altre dels exemples en l'ús de la teconologia que esta a l'ordre del dia són els famosos llibres de text digitals: estan centrats en la disciplina que es tracta en concret i conseqüentment la interacció sol ser tancada.
           Per tant, un ús de la tecnologia, d'acord amb el decàleg i amb el que he esmentat, com més centrat en les competències que  volem desenvolupar i en la interacció oberta millor serà.
Perquè el coneixement és un fet dinàmic, ha de tenir una relació directa amb el que els alumnes es troben a l'exterior. A la vida mai treballaràs només matemàtiques o només llengua, com tampoc no et quedaràs els coneixements sense compartir-los, així doncs sempre s'ha d'intentar que la interacció pugui ser oberta, compartir les experiències i treballar de manera interdisciplinar i cooperativa.  

dimarts, 3 de gener del 2012

I si aturem per un moment el temps i en prenem consciència?


Vull aprofitar aquesta vinyeta per plantejar alguns dels dubtes o preocupacions que em desperten moltes de les situacions actuals de l'ús de les TIC amb els alumnes.
Per uns instants volaria aturar el temps, aquest ritme desenfrenat amb que s'introdueixen tota mena d'innovacions tecnològiques i poder així intentar reflexionar sobre com s'està gestionant tot plegat. Tinc la sensació que a les aules s'està introduint massa de pressa tota una sèrie d'aparells i metodologies i en canvi potser no hi ha una reflexió prou sòlida de com i amb quina finalitat s'haurien d'utilitzar. Crec que s'està generalitzant la idea de que un mestre és millor pel sol fet d'utilizar les TIC, quan el que ha de prevaldre és que els aprenentatges siguin el màxim bons i profitosos, independentment de si van acompanyats en major o menor mesura de les TIC.

Potser no som prou conscients de què estan canviant les tecnologies, està canviant la concepció del que és llegir i escriure, de la comunicació? Realment és més important poder accedir a moltes coses però potser no entendre'n cap?
                  És cert és que les tecnologies, ben utilitzades, poden  proporcionar un gran ventall de possiblitats. Però abans de tot s'han de tenir uns criteris clars sobre com adaptar-se realment al context de les tecnologies sense deixar de banda els principis de l'educació i l'eix central d'aquesta, que són els alumnes. Perquè en alguns casos darrere de tantes pantalles i xarxes de comunicació el que s'hi amaga és soledat. I en aquesta línia vull citar un fragment d'un llibre que em vaig llegir fa pocs dies titulat Va de mestres. Carta als mestres que comencen, de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà, diu així:
  
"Una cosa sí que volem deixar ben clara: les màquines mai no substituiran la nostra feina, tal com nosaltres l'entenem. Podem avalar aquest convenciment amb moltes raons, però te'n donarem només una: la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn. Fes-ne la prova: quan un nen tingui problemes d'aprenentatge fes-lo venir a prop teu, asseu-te'l a la falda, que hi quedi ben escarxofat. Després digues-li amb delicades que la feina la fareu plegats, que tu l'ajudaràs. Aleshores treballa amb ell. Potser el problema d'aprenentatge no s'haurà resolt del tot, però prendrà unes dimensions assequibles i el nen haurà interioritzat un aprenentatge molt més important: que tu ets al seu costat i que no el deixaràs a la cuneta de la vida. Si tot i així encara hi ha un mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina: entre altres coses, perquè a tots plegats ens resultaria més econòmic."