I si aturem per un moment el temps i en prenem consciència?

Vull aprofitar aquesta vinyeta per plantejar alguns dels dubtes o preocupacions que em desperten moltes de les situacions actuals de l'ús de les TIC amb els alumnes.

Per uns instants volaria aturar el temps, aquest ritme desenfrenat amb que s'introdueixen tota mena d'innovacions tecnològiques i poder així intentar reflexionar sobre com s'està gestionant tot plegat. Tinc la sensació que a les aules s'està introduint massa de pressa tota una sèrie d'aparells i metodologies i en canvi potser no hi ha una reflexió prou sòlida de com i amb quina finalitat s'haurien d'utilitzar. Crec que s'està generalitzant la idea de que un mestre és millor pel sol fet d'utilizar les TIC, quan el que ha de prevaldre és que els aprenentatges siguin el màxim bons i profitosos, independentment de si van acompanyats en major o menor mesura de les TIC.

Potser no som prou conscients de què estan canviant les tecnologies, està canviant la concepció del que és llegir i escriure, de la comunicació? Realment és més important poder accedir a moltes coses però potser no entendre'n cap?

                  És cert és que les tecnologies, ben utilitzades, poden  proporcionar un gran ventall de possiblitats. Però abans de tot s'han de tenir uns criteris clars sobre com adaptar-se realment al context de les tecnologies sense deixar de banda els principis de l'educació i l'eix central d'aquesta, que són els alumnes. Perquè en alguns casos darrere de tantes pantalles i xarxes de comunicació el que s'hi amaga és soledat. I en aquesta línia vull citar un fragment d'un llibre que em vaig llegir fa pocs dies titulat Va de mestres. Carta als mestres que comencen, de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà, diu així:

  

"Una cosa sí que volem deixar ben clara: les màquines mai no substituiran la nostra feina, tal com nosaltres l'entenem. Podem avalar aquest convenciment amb moltes raons, però te'n donarem només una: la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn. Fes-ne la prova: quan un nen tingui problemes d'aprenentatge fes-lo venir a prop teu, asseu-te'l a la falda, que hi quedi ben escarxofat. Després digues-li amb delicades que la feina la fareu plegats, que tu l'ajudaràs. Aleshores treballa amb ell. Potser el problema d'aprenentatge no s'haurà resolt del tot, però prendrà unes dimensions assequibles i el nen haurà interioritzat un aprenentatge molt més important: que tu ets al seu costat i que no el deixaràs a la cuneta de la vida. Si tot i així encara hi ha un mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina: entre altres coses, perquè a tots plegats ens resultaria més econòmic."