Valoració de l'ús de les tecnologies a l'aula

En el món de les tecnologies a l'aula, sovint sentim a parlar de termes com la creativitat, la interacció, la innovació, la motivació... Però com valorem un ús de la tecnologia per veure que realment sigui una manera d'aprendre creativa, que aporta un plus a l’experiència i que es motivador?

En aquesta entrada primer esmentaré alguns dels criteris que podem seguir per fer-ne una valoració, a continuació parlaré sobre la meva pròpia experiència amb les TIC a l'escolarització, i finalment explicaré alguns exemples d'usos de les teconologies vistos a classe.

Hi ha varis criteris a l'hora de valorar l'ús de les tecnologies a l'aula, un tipus de valoració té en compte aquest factors:

          •          Promoció de la comprensió i l' aprenentatge creatiu

(ni memorístic, ni basat en la repetició)

•           Promoció de l’alfabetització informàtica

(competència cognitiva, utilitzar-la en funció dels objectius que s'estableixen, intel·ligentment)

•           Promoció de la interacció social

(s’aprèn millor amb interacció del grup, aproximar-se a les experiències, compartir coneixements que cadascú aporta)

•           Promoció de la relació  d'altres agents educatius/socials

(posar en vinculació els alumnes amb altres instàncies: una assosicació, un club…que ajudin i estiguin relacionades amb el que es vol aprendre)


Un dels altres criteris interessants de seguir és el següent, "Decálago de la buenas prácticas":http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula

Valoració de la meva experiència

En el meu cas crec que he aprofundit més el l'ús de les tecnologies a partir de la secundària. En la primària tenia una hora setmanal de l'assignatura d'informàtica on apreniem a utilitzar el programa word, feiem exercicis del clic i utilitzavem alguns altres recursos en línia, però que solien treballar únicament l'exercitació. Altres vegades passavem textos a word per posteriorment editar la revista de l'escola, aquest ús m'agradava especialment i crec que era una bona manera d'introduir-nos la utilització de la informàtica.

En el cas de la secundària, també m'he trobat en cursos en que només treballavem els programes word, excel, power point, i no anavem més enllà. El que crec que tenia sentit era que ens fessin realitzar les presentacions i treballs amb aquests programes perquè era llavors quan en feiem hi trobavem un sentit per utilitzar-los.  En algunes assignatures vaig trobar que ens en fein fer un ús molt adequat i profitós: per posar un exemple, a francès treballavem tota la classe amb una wiki on la professora ens anava penjant totes les activitats, exercicis per repassar, models d'examen, imatges... I els alumnes podiem participar-hi i comentar, també a través d'un bloc. En aquesta mateixa assigantura també  realitzavem, per grups, un programa de ràdio. Érem particeps i els principals responsables de tot el procés: des d'escriure el guió i pensar la temàtica fins a enregistrar-ne el so, editar-ho amb l'audacity... Al final ho vam enviar en un concurs i en resultat l'activitat va ser tot un èxit. vam poder treballar cooperativament diferents habilitats no només de francès i també aprendre a fer anar eines d'edició de so.

Pel que fa a pissarres digitals i el projecte dels portàtils en el meu institut encara no m'hi vaig trobar, simplement utilitzavem les aules d'informàtica quan s'esqueia i fèiem presentacions amb el projector. 

Exemples d’usos de la tecnologia vistos a classe:

A la classe vam veure alguns exemples, un d'ells (CEIP Josep Gras) utilitzaven alguns recursos interactius per comprendre millor la classe i després creaven entre tots un document comú que després era accessible per a tots, aquest vaig trobar que n'era un bon ús, però encara en vam analitzar un de més interessant. En una classe escrivien un guió a partir d'una obra de Becker, després s'enregistraven llegint l'obra i hi posaven diferents efectes. Un cop editat, ho penjaven al programa slideshare. Crec que aquesta manera de treballar permet el treball col·laboratiu, fer-lo extensible i que s’hi pugui interactuar, com també la utilització de varies eines molt útils d'enregistrament i edició. Permet també el treball de creació, facilita la comprensió, crea un pensament divergent, a diferència del que oferiria una educació més tradicional. És a dir, per una banda pots atraure més als alumnes treballant Becker, i per altra banda, emocionalment impliques molt més tots els alumnes, la interacció és oberta, es traballen múltiples habilitats (utilització d'eines informàtiques, literatura, música, competències socials...).En aquest cas, sí que podem parlar d'aquells termes que a vegades semblen buits de sentit (creativitat, la interacció, la innovació, la motivació, treball cooperatiu). D'aquesta última pràctica se'n pot veure més informació a: http://158.109.99.28/dim/aulatic/propueso.htm

  

Un altre dels exemples en l'ús de la teconologia que esta a l'ordre del dia són els famosos llibres de text digitals: estan centrats en la disciplina que es tracta en concret i conseqüentment la interacció sol ser tancada.

           Per tant, un ús de la tecnologia, d'acord amb el decàleg i amb el que he esmentat, com més centrat en les competències que  volem desenvolupar i en la interacció oberta millor serà.
Perquè el coneixement és un fet dinàmic, ha de tenir una relació directa amb el que els alumnes es troben a l'exterior. A la vida mai treballaràs només matemàtiques o només llengua, com tampoc no et quedaràs els coneixements sense compartir-los, així doncs sempre s'ha d'intentar que la interacció pugui ser oberta, compartir les experiències i treballar de manera interdisciplinar i cooperativa.  

I si aturem per un moment el temps i en prenem consciència?

Vull aprofitar aquesta vinyeta per plantejar alguns dels dubtes o preocupacions que em desperten moltes de les situacions actuals de l'ús de les TIC amb els alumnes.

Per uns instants volaria aturar el temps, aquest ritme desenfrenat amb que s'introdueixen tota mena d'innovacions tecnològiques i poder així intentar reflexionar sobre com s'està gestionant tot plegat. Tinc la sensació que a les aules s'està introduint massa de pressa tota una sèrie d'aparells i metodologies i en canvi potser no hi ha una reflexió prou sòlida de com i amb quina finalitat s'haurien d'utilitzar. Crec que s'està generalitzant la idea de que un mestre és millor pel sol fet d'utilizar les TIC, quan el que ha de prevaldre és que els aprenentatges siguin el màxim bons i profitosos, independentment de si van acompanyats en major o menor mesura de les TIC.

Potser no som prou conscients de què estan canviant les tecnologies, està canviant la concepció del que és llegir i escriure, de la comunicació? Realment és més important poder accedir a moltes coses però potser no entendre'n cap?

                  És cert és que les tecnologies, ben utilitzades, poden  proporcionar un gran ventall de possiblitats. Però abans de tot s'han de tenir uns criteris clars sobre com adaptar-se realment al context de les tecnologies sense deixar de banda els principis de l'educació i l'eix central d'aquesta, que són els alumnes. Perquè en alguns casos darrere de tantes pantalles i xarxes de comunicació el que s'hi amaga és soledat. I en aquesta línia vull citar un fragment d'un llibre que em vaig llegir fa pocs dies titulat Va de mestres. Carta als mestres que comencen, de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà, diu així:

  

"Una cosa sí que volem deixar ben clara: les màquines mai no substituiran la nostra feina, tal com nosaltres l'entenem. Podem avalar aquest convenciment amb moltes raons, però te'n donarem només una: la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn. Fes-ne la prova: quan un nen tingui problemes d'aprenentatge fes-lo venir a prop teu, asseu-te'l a la falda, que hi quedi ben escarxofat. Després digues-li amb delicades que la feina la fareu plegats, que tu l'ajudaràs. Aleshores treballa amb ell. Potser el problema d'aprenentatge no s'haurà resolt del tot, però prendrà unes dimensions assequibles i el nen haurà interioritzat un aprenentatge molt més important: que tu ets al seu costat i que no el deixaràs a la cuneta de la vida. Si tot i així encara hi ha un mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina: entre altres coses, perquè a tots plegats ens resultaria més econòmic."