Aquest és l'esquema amb què vam acabar la primera magistral sobre les característiques de les TIC i les competències que requereixen les TAC, és a dir, les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement.
En la societat actual vivim envoltats de canvis que avancen a gran velocitat i que revolucionen la manera de veure, entendre i estar al món. Així doncs ens trobem amb els continus avenços científics, les xarxes de distribució de la informació mundial, l'increment d'activitats que es fan a distància, l'ús de les TIC en gairebé totes les activitats humanes, la presència dels "mass media" i de l'internet per tot arreu, les necessitats de formació permanent, l'imperatiu tecnològic, els profunds canvis en el medi laboral...
En aquest context, l'esquema que veiem a la part superior crec que pretén plantejar com les TIC es poden posar al servei de l’aprenentatge. Per una banda es pot optar per centrar les tecnologies en la disciplina concreta que es treballa, centrant-se simplement en els llibres de text 1.0, amb materials, presentacions i exercitacions enfocades en l'única disciplina que es treballa. D'aquesta manera la interacció és tancada. Per altra banda, si s’obren els horitzons i el focus es situa a les competències i habilitats que es poden arribar a desenvolupar es pot treballar mitjançant jocs educatius, simulacions, projectes que fomentin la col·laboració, webquests i altres instruments de creació i treball intel·lectual que permetin no només incidir en una disciplina sinó que el treball sigui transversal i puguis aprofitar els recursos amb els què actualment disposem per interaccionar amb molts altres agents educatius. En aquest darrer cas, la interacció és oberta i l'aproximació que es fa als continguts de classe és diferent i s'adapta al coneixement, que és dinàmic. Aquesta manera de treballar, d'alguna manera jo crec que s'assembla més a la realitat, a la manera que tenim actualment de comunicar-nos i moure'ns pel món de la informació i el coneixement.
